Link to Basket
DES DEL PRIMER MOMENT I FINS A L’ÚLTIM, EN ROGER GRIMAU SEMPRE ES MOSTRA TAL COM ÉS: UNA PERSONA AMABLE I PROPERA QUE NO PERD EL SEU TARANNÀ TOT I LA EXTRAORDINÀRIA TRAJECTÒRIA DURANT TANTS ANYS A L’ÈLIT DEL BÀSQUET NACIONAL. DISSET TEMPORADES A L’ACB QUE REPASSEM AL SEU COSTAT.
Francesc Páez
Roger Grimau va fer el seu debut ACB amb el Festina Joventut la temporada 96-97, quan encara jugava a EBA amb l’equip vinculat: “va ser a València, recordo la impressió de trobar-me a la pista amb Ken Bannister o Tanoka Beard, això em va fer entendre ràpidament què volia dir jugar al màxim nivell.” Durant dues temporades va combinar la lliga EBA amb Sant Josep i el primer equip de la Penya, fins que el club de Badalona va decidir trencar la relació: “Tinc gravat el moment en que en Julbe al seu despatx em diu que no estaré a l’equip… Això em va marcar, i estic molt orgullós de com ha anat tot després.”
La temporada 99-00 Roger Grimau fitxa per Caprabo Lleida, on, de la mà d’Edu Torres, jugaria quatre temporades que han passat a la història del bàsquet lleidatà: “Era com un equip junior però professional. M’ho vaig passar molt bé, tots érem joves, vam treballar moltíssim, fins i tot la pretemporada diria que més dura que amb Dusko Ivanovic... Va anar molt bé, però el primer any ens vam quedar a una cistella de pujar a l’ACB.”
Després d’aquesta gran temporada, diversos equips ACB van preguntar per Roger Grimau, però ell tenia les idees molt clares: “vaig veure que havia d’apostar per Lleida, allà era important, hi havia ganes de pujar i ho vam aconseguir. El segon any vam guanyar la Lliga, aquell va ser el meu primer títol important.”
La temporada 01-02 Caprabo Lleida i Roger Grimau tornen a la lliga ACB: “va ser realment increïble. Es va construir el pavelló en tres mesos… I l’equip es va reforçar, però no va canviar el bon ambient… Vam ser el primer equip que pujant de LEB es va ficar al Playoff de l’ACB, amb una gran victòria a l’última jornada contra el Madrid a Barris Nord”
BARCELONA
La darrera temporada d’en Roger a Lleida no va ser especial per l’equip, que va mantenir la categoria amb relativa facilitat però es va allunyar del joc i els resultats de la temporada anterior, però pel de Sants va ser molt i molt important. Per fi va arribar la internacionalitat amb la selecció espanyola, i també va arribar el seu fitxatge pel FC Barcelona: “en aquell moment Ernest Berenguer era el meu agent, vam seure i m’ho va dir, i jo no m’ho creia… Fitxar pel Barça era una cosa que no havia ni somiat… De fet, vaig tenir alguns dubtes pel canvi de rol que suposava, però es van esvair ràpidament.”
Afortunadament es van esvair, perquè en Roger s’havia de convertir en un jugador fonamental en els èxits del Barça: “van ser vuit temporades i sempre vaig adaptar-me al que necessitava l’equip. Al principi va ser molt dur per les lesions, d’un any natural vaig estar aturat set mesos, però em vaig aixecar i em vaig fer més fort.”
Tant fort que va acabar sent el capità blaugrana durant quatre temporades, i jugador importantíssim en la consecució de l’Eurolliga la temporada 10-11: “Sempre he tingut dintre meu una espècie de lideratge, de voler ser important, i quan no ho he estat per minuts a pista, he liderat d’altres maneres… Amb Dusko Ivanovic vaig adaptar-me al que em demanava, i amb Xavi Pascual exactament igual. Amb ell vam recollir tot el que havíem sembrat abans, el nucli de jugadors es va anar formant i endurint, amb molta feina, amb derrotes dures a finals a quatre… Fins aconseguir la segona Eurolliga del club.” Imatge per la història de la secció blaugrana, Roger Grimau aixecant el trofeu de l’Eurolliga: “un dels moments més importants de la meva carrera… jo plorava quan el Barça perdia contra la Jugoplastika… guanyar l’Eurolliga amb el Barça era un autèntic somni”
BILBAO
Però fins i tot els somnis arriben al seu final, moment en el que en Roger ha de deixar la disciplina del FC Barcelona: “va ser un moment molt complicat, però com he fet sempre, em vaig aixecar amb força. Vaig decidir fitxar per Bilbao perquè m’agradava el projecte i l’ambient. De fet no vam ni negociar. Com a jugador viure l’ambient de Miribilla és molt especial, una atmosfera molt maca, amb molta comunió amb els aficionats. Van ser tres anys fantàstics.”
La última temporada, però, força complicada pels problemes econòmics del club: “tot i les dificultats de l’últim any, el record de Bilbao és immillorable. No puc oblidar el dia que el Madrid ens va fer el passadís recolzant-nos… els jugadors estàvem plorant… va ser molt trist i, al mateix temps, un moment inoblidable de comunió amb la gent.”
MANRESA
Una vegada més, les circumstàncies manen i cal posar fi a l’etapa bilbaïna: “Jo volia seguir i retirar-me a Bilbao, però no va poder ser. Vaig estar molt neguitós perquè no sabia on jugaria… Finalment l’1 d’octubre vaig signar un mes de proba per Manresa, i va sortir molt bé”
Una experiència esportiva molt diferent a Barça i Bilbao: “Vaig patir molt pel descens, i vaig aprendre moltíssim. El vestidor estava molt unit, el factor humà i el sentiment i dinàmica de l’equip ens va salvar… amb un final apoteòsic al camp del Madrid!” I una experiència personal molt satisfactòria: “des del primer dia em vaig sentir molt ben tractat per tothom, entrenadors, jugadors i públic…Tinc un gran record de l’últim partit, on els companys em van fer el passadís perquè ja s’intuïa que em retiraria…”
LLEIDA
NOVA VIDA
Les decisions importants, però, mai són fàcils de prendre: “vaig tindre uns dies amb molt de neguit, un buit que m’ho va fer repensar, però va passar. Estic segur que tindré nostàlgia, però prefereixo retirar-me per decisió meva, i no perquè ja no pugui seguir jugant i aportant coses.”
L’apoteòsica victòria a Madrid i el passadís dels companys van resultar el tancament perfecte d’una brillant trajectòria com a jugador de bàsquet professional: “ara és una nova vida, m’ho prenc amb tranquil·litat, no vull ansietat ni estrès, estic obert a moltes coses. La meva vida és el bàsquet, i també crec que puc aportar en altres temes d’esport, lideratge… M’he tret el títol d’entrenador superior, i estic fent les pràctiques a Sant Just. També col·laboro amb la FCBQ portant dos grups de la PDP del Baix Llobregat. Vull formar-me i fer el meu camí.”