DANI MONTOLIU ALMAZAN ÉS ENTRENADOR I RECLUTADOR DE JUGADORES DE BÀSQUET. LA SEVA FEINA CONSISTEIX EN ACONSEGUIR OFERTES D'UNIVERSITATS DELS ESTATS UNITS PER JUGADORES QUE VOLEN I ESTAN PREPARADES PER ANAR A ESTUDIAR I JUGAR ALLÀ. EL SEU SECRET ÉS OFERIR UN SERVEI QUE MILLORA LA VIDA DE LES PERSONES QUE EL REBEN. LA CLAU, SEGONS M'EXPLICA, RADICA EN L'EQUILIBRI ACADÈMIC, ESPORTIU I EMOCIONAL DE LES JUGADORES.
Sempre he conegut Dani Montoliu com a entrenador, coordinador o director tècnic a diferents clubs esportius, però des de fa uns quatre anys porta a terme la tasca de reclutar jugadores per a universitats americanes i realment se li dóna molt bé.
Ja són unes 25 noies les que, a través d’ell, s’han pogut beneficiar d’una beca per estudiants esportistes en alguna universitat o junior college nord-americà, i les experiències estan resultant molt exitoses: “És una gran oportunitat poder estudiar i jugar a bàsquet a alt nivell, cosa que aquí no podem oferir perquè gairebé no tenim esport professional femení i el que hi ha no té vincle amb el món educatiu, tret dels intents que poden fer la UCAM de Múrcia i la Universitat del Pais Vasc”.
Yaiza Rodríguez, Eli López, Cristina Soriano, Irene Sánchez, Queralt Coll, María Martiañez, Gina Ceresuela, Cynthia Jorge o Nicole Murugarren són algunes de les noies que han fet amb èxit el salt a universitats americanes a través dels seus serveis.
Dani acompanya les jugadores durant tot el procés: “els hi faig vídeos de highlights, els hi trobo vàries ofertes d’universitats o junior college, sempre adaptades a les seves característiques acadèmiques i esportives, els faig els tràmits corresponents – visa estudiant, documentació amb ambaixada, tràmits amb NCAA, proves acadèmiques, fins i tot formació específica”. El procés es pot allargar fins a un any i mig. Les noies interessades tenen que ser admeses per una universitat, i per aconseguir-ho han de superar el SAT (selectivitat nord-americana), el TOFEL (proba de nivell d’anglès) i registrar-se a la NCAA, on demanen currículum acadèmic i esportiu, referències i estatus d’amateurisme (no ser professional ni treballar amb un agent): “més important és l’expedient acadèmic, és més fàcil que entri una bona estudiant que no una bona jugadora. És molt important que elles vagin allà pensant en treure’s un títol acadèmic i en aprendre anglès a fons, i el bàsquet ha de ser la benzina, la motivació per aconseguir-ho. Si després de formar-se seran o no professionals del bàsquet ja es veurà, però la part acadèmica és fonamental.”
I un cop allà, tampoc és fàcil adaptar-se, lluny de la família i els amics de sempre: “S’ha de treballar molt dur, són molt exigents, estar lluny de casa és molt dur i la clau és aconseguir un gran equilibri personal per poder gestionar tot el que suposa. Els tres primers mesos són molt importants, i per aquest motiu estic molt en contacte amb elles, per ajudar-les en tot el que necessitin per fer l’adaptació.” Per sort, el nivell esportiu de les noies espanyoles és molt alt, fet que ajuda molt davant les dificultats: “Després d’USA, Espanya té el millor bàsquet femení del món. Els entrenadors americans veuen que les nostres jugadores són tàcticament molt completes, destaquen en lectura i comprensió del joc. Les jugadores d’aquí arriben als 18 anys molt ben formades, la feina dels clubs i els entrenadors d’aquí és molt bona en aquest sentit.”
Tot i això, la relació amb els clubs catalans i espanyols no és fàcil: “Els clubs d’aquí consideren que les jugadores són seves i no dónen facilitats per a que facin el salt. Allà, en canvi, consideren que les jugadores simplement passen per les seves mans, i treballen per a que tinguin el millor futur possible. Cal dir que no tots els clubs d’aquí tenen aquesta visió tancada. Arenys, per exemple, és un model de visió àmplia perquè consideren un honor que les jugadores puguin optar a una experiència universitària als Estats Units.”
Però més enllà de les dificultats, el més important és que les noies interessades i preparades puguin optar a una formació acadèmica i esportiva de primer nivell: “El que de veritat em fa il·lusió es arribar a veure com encaixen als equips i universitats. És molt interessant veure des de fora el seu procés de maduració. Després del primer any, les jugadores adquireixen capacitats d’autonomia, llengua… El canvi és espectacular i molt gratificant. El segon any a moltes universitats ja els hi permeten sortir del campus i viure de manera independent… El millor de la meva feina és que venc un servei que fa millor la vida de les persones”
YAIZA RODRÍGUEZ, UNA PETITA ENTRE GEGANTS.
"Yaiza decideix a última hora de 2n de Batxilllerat anar a Estats Units a estudiar per combinar el bàsquet amb una carrera. Fa el reclutament gairebé per telèfon i mirant la pàgina web de les universitats. Finalment es decideix per Boise State per la sinèrgia personal amb l'entrenador Cody Butler, i per la possibilitat d'impactar que veu donat que només està ella i una altra base de primer any. Esportivament l'equip passa d'11-19 a 18-14 amb Yaiza de base titular 30 minuts. És nominada Co-Rookie de l'any a la Conferència Mountain West, i a la carrera d'enginyeria de materials és nominada amb el All-Academic Team per ser de les jugadores amb millors notes.
El 2n any cambia de carrera per fer Física i segueix rebent el All-Academic-Team. L'equip de Boise State fa un rècord de 22-11 i es proclamen campiones de la Mountain West Conference. Yaiza fica 18 punts a la final i forma part del millor cinc del torneig. I probablement més important que tot això, durant aquest segon any Yaiza s'independitza i viu en un apartament llogat fora del campus universitari, amb les seves amigues, les bessones Brittney i Brooke Pahukoa. Amb 19 anys viu en un altre pais, domina l'anglès perfectament i viu la seva vida com a una noia independent.
El seu és l'exemple clar de què amb intel·ligència es converteix en bona una decisió fins al punt de tindre un enorme impacte i aconseguir l'excel·lència."
ELI LÓPEZ SAGRERA, EXEMPLE DE COM SUPERAR LES ADVERSITATS
"Lesionada de creuats durant el seu últim any a Segle XXI, comença el reclutament per anar als Estats Units amb vídeos del seu any anterior i amb un muntatge molt personal que mostra el seu esperit de superació (VEURE VÍDEO).
L'universitat de Portland li ofereix beca, però té dificultats en la part acadèmica. Ha de repetir el SAT (selectivitat americana) per aconseguir que la mitja amb la seva nota d'educació secundària li arribi per ser elegible per la NCAA. Fa l'examen d'anglès tres vegades i no aconsegueix el nivell que li requereix la universitat per ser acceptada. LLavors li ofereixen la possibilitat d'anar a un Junior College: College of Southern Idaho, un centre rural a Twin Falls, un lloc petit però amb molta tradició de bàsquet. Allà comença Bussiness i reforça el seu anglès.
El primer any l'equi fa rècord 29-4 i es classifica pel torneig nacional. Després d'un any sense jugar Eli promedia 7'9 punts i 3'7 rebots, i rep el Honorable Mention All Scenic West Conference. El segon any l'equip fa 22-11 amb Eli com a titular i un promig d'11'6 punts i 6'5 rebots. Es proclamen campiones de conferència i juguen el torneig nacional, disputant vàries rondes i sent eliminades per les campiones Chipola JC, quedant finalment cinquenes de tot el país.
Eli es treu el títul d'Associate Degree en Bussiness i rep una beca completa de la Universitat de Pacific a California, on proseguirà dos anys més fins llicenciar-se. Ella és l'exemple de com l'esforç i la voluntat de voler aprofitar una última oportunitat també et pot portar al nivell top acadèmic i esportiu."